| Ajudes de la Generalitat de Catalunya per a les empreses que millorin les seves condicions de treball - 04/03/2010 | NOTICIAS |
S'obre la convocatòria per al 2010 per a la concessió d'ajuts econòmics a empreses amb la finalitat de donar suport a la inversió en maquinària i equips que millorin les condicions de treball en l'àmbit de Catalunya.
Accions objecte dels ajuts econòmics:
Les accions objecte de l'ajut seran les destinades a l'adquisició, l'adaptació, la substitució de maquinària i equips de treball que a través de mitjans tècnics de protecció col·lectiva contribueixin a la reducció o eliminació dels riscos laborals, en microempreses o petites empreses i Centres Especials de Treball (CET) amb centres de treball ubicats a Catalunya.
Les accions sempre hauran de suposar una millora de les condicions de treball que superi les exigències normatives vigents en matèria de prevenció de riscos laborals, excloent-se per tant els que es limitin a l'estricte compliment de les obligacions establertes legalment i reglamentària.
En tot cas, la maquinària i els equips de treball han de ser nous, afectes al procés productiu amb els requisits legalment i reglamentària exigibles i han d'estar instal·lats, ser operatius i susceptibles de ser valorats tècnicament.
El finançament de les inversions podrà ser fet per qualsevol mitjà. En el cas que hagin estat finançades amb fons propis, la inversió ha de ser d'un import superior a 6.000 ¤. En el cas de ser finançada a través d'arrendament financer (leasing) , l'empresa s'ha de comprometre a exercir l'opció de compra.
Més informació: www.gencat.cat/alafeinacaprisc
| Treball publica la primera llista de sancions per riscos laborals - 14/12/2009 | NOTICIAS |
La Conselleria de Treball acaba de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la primera llista negra de la sinistralitat laboral en què apareixen quatre companyies a les quals s?han imposat multes de fins a 120.202 euros.
Els primers quatre expedients sancionadors publicats corresponen a actes aixecades per inspectors de Treball davant les infraccions de caràcter molt greu trobades en les visites realitzades, que van derivar en sancions imposades pel director general de Relacions Laborals, Salvador Álvarez.
Generalment es tracta del risc de caiguda en altura per falta d?elements de protecció indispensables en la construcció com xarxes i tanques, segons van indicar fonts coneixedores de les investigacions. En aquests casos, els inspectors hi van arribar a temps ja que no es va produir cap ferit tot i que van proposar a Treball la imposició de dures sancions per l?alt risc existent.
Font: El Periódico de Catalunya
| La UPC integra dos dels seus centres d'investigació - 24/02/2009 | NOTICIAS |
La Universitat Politècnica de Catalunya ha integrat dos grups de treball d'edificació i enginyeria industrial per a realitzar programes conjunts d'assessorament a empreses en prevenció de riscos laborals, innovació i gestió de l'edificació. El nou Centre Específic de Recerca (CER) organitza jornades formatives per a empreses i actua com a centre de transferència tecnològica. El CER està liderat per Javier Llovera i Pedro R. Mondelo. I preveu arribar a una xifra de negoci d'un milió d'euros en 2009, el seu primer any de funcionament complet. Segons Llovera, els centres d'I+D vinculats a organismes i universitats públiques es veuen afavorits d'un increment de la demanda de projectes empresarials. "En situacions de crisis, les companyies confien més en les universitats per a abordar nous plans i projectes tecnològics i d'investigació", assenyala un dels dos directius del centre d'I+D.
"Spin off"
El CER d'edificació i enginyeria industrial de la UPC ha generat una Spin off, l'empresa dbprevenció, especialitzada en prevenció de riscos. La companyia es centra en els serveis tecnològics per a millorar la seguretat dels treballadors en petites empreses. El CER de la UPC s'ha aliat amb l'Associació Xilena de Seguretat (ACHS) per a assessorar a les empreses implantades en el país i impartir formació permanent. El CER de la UPC col·labora en projectes europeus com el Modtrain per al desenvolupament de la cabina de conducció i passatgers de l'any 2020 i un Cenit per desenvolupar un prototip de vaixell pesquer. El CER ha dissenyat un pla estratègic fins a 2012 en el qual planteja centrar el seu creixement estrenyent la col·laboració amb les administracions públiques i les empreses, així com la interrelació amb altres grups d'investigació. El CER aúna la col·laboració de professors de la UPC amb professionals procedents d'empreses i de l'Administració per a impartir els Programes Màster de la UPC en Adreça I Organització, Project Manager en Edificació, Ergonomía i el de Gestió Integrada de Prevenció, Qualitat i Medi ambient.
Una de les prioritats per als pròxims anys serà impulsar els treballs d'investigació i transferència de la tecnologia desenvolupada en el centre.
Font: diari Expansió
| Els riscos emergents - 29/04/2008 | NOTICIAS |
Amb l'introducció de les noves tecnologies i processos de treball, els entorns laborals estan experimentant grans canvis. Un informe de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball revela un increment dels riscos psicosocials 'relacionats amb la manera que el treball es dissenya, organitza i gestiona, així com amb el context social i econòmic del treball.'
L'estrès laboral, ja actualment, ha esdevingut en un dels majors problemes per a la seguretat i la salut en el treball, essent el segon problema de salut més comú a la feina, afectant al 22% dels treballadors de la UE (2005). Els estudis suggereixen que entre el 50% i el 60% del total de les jornades laborals perdudes estan vinculades, d'alguna manera, a l'estrès.
A l'informe publicat per l'Observatori Europeu de Riscos, part integrant de la EU-OSHA, es presenten els riscos psicosocials emergents:
- Treball precari
Les persones sotmeses a contractes precaris acostumen a realitzar les tasques més perilloses, treballar en pitjors condicions i rebre menys formació en prevenció.
A més a més, el treball en condicions d'inestabilitat pot ocasionar inseguretat, fet que incrementa de manera significativa l'estrès professional.
- Insatisfacció del treball
Terminis estrictes, ritme elevat... impliquen que els treballadors es vegin sotmesos a càrregues de treball elevades i a una excesiva pressió a la feina.
- Violència i assetjament
Tot i que afecta a tota mena de professions i sectors d'activitat, hi ha una elevada prevalença en els sectors de l'assistència sanitària i dels serveis en general. Algunes de les conseqüències més habituals són el deteriorament de l'autoestima, l'ansietat i la depressió.
- Desequilibri entre vida laboral i personal
Unes càrregues de feina excessives i uns horaris laborals inflexibles fan difícil aconseguir un equilibri entre la vida laboral i personal, especialment entre les dones, que sovint segueixen realitzant un 'doble torn', primer a la feina i després a casa.
Això pot provocar estrès i altres efectes negatius a la salut de les persones. Més del 40% dels empleats de la UE-27 que treballaven moltes hores se sentien insatisfets amb l'equilibri entre la seva feina i la vida familiar.
Pot descarregar-se l'informe complert accedint al següent enllaç: http://osha.europa.eu/publications/reports/7807118 (disponible en anglès).
Font: Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball
| No n'hi ha prou - 05/03/2008 | NOTICIAS |
Durant l'any 2007, l'índex de sinistralitat laboral a Catalunya ha baixat un 3,8% i l'accidentalitat mortal s'ha reduit un 28,5%. Tot i que, evidentment, la valoració d'aquestes dades ha de ser positiva, no hem d'oblidar que, en valors absoluts, impliquen que un total de 105 treballadors han mort a la feina i que 1.292 treballadors han sofert accidents greus.
Aquesta reducció percentual de l'accidentalitat mortal varia entre sectors d'activitat, essent més destacable a la indústria, amb una reducció del 44% - passant de 34 accidents mortals el 2006 a 19 el 2007. El sector que menys descens ha sofert ha estat el de la construcció, amb una disminució només del 11,3 % - dels 37 morts en accident l'any 2006 als 34 de l'any passat.
A més del cost humà que impliquen aquestes xifres, cal també valorar la vessant econòmica que això suposa, en quant a disminució dels dies de baixa i que, en estimacions del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, han implicat un estalvi de 7 milions d'euros en costos directes respecte l'any 2006.
Pel que fa a la tipologia dels accidents mortals, l'any 2007 ha augmentat en relació amb el 2006 la proporció dels accidents de trànsit o dels que tenen causes naturals en el total d'accidents laborals mortals. El 61% dels accidents mortals (64) van produïr-se per causes naturals (35) o per sinistres de trànsit (29). Els accidents mortals per causes traumàtiques (caigudes d'alçada, cops, colgaments, etcètera) van passar de 69 l'any 2006 a 41 el 2007.
| La prevenció de riscos laborals en treballadors autònoms - 19/12/2007 | NOTICIAS |
La Llei 20/2007, d'11 de Juliol, de l'estatut del treballador autònom ha entrat en vigor a 11 d'octubre d'aquest any. L'aprovació d'aquesta llei, després d'anys de negociacions, permet als treballadors autònoms veure reconeguts els seus drets, ja que recull bona part de les reivindicacions històriques del sector.
Aquest estatut, al capítol II article 8 regula la Prevenció de riscos laborals i del seu articulat podem extraure implicacions importants, tan per al propi autònom, com per a l'empresari que els contracta:
L'apartat 3 de l'article 8 estableix que "Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors autònoms i treballadors d'una altra o altres empreses, així com quan els treballadors autònoms executin la seva activitat professional als locals o centres de treball de les empreses a les que donen servei, seran d'aplicació per a tots ells els deures de cooperació, informació i instrucció previstos als apartats 1 y 2 de l'article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals".
Aquest articulat no aporta res de nou més que corroborar el que les empreses ja vénen realitzant a nivell de requeriments de coordinació d'activitats empresarials. Això, a nivell del treballador autònom implicava la necessitat de disposar d'una avaluació de riscos de l'activitat que anava a desenvolupar al centre de treball, un certificat de formació en prevenció de riscos laborals i un certificat d'aptitud en vigilància de la salut.
L'apartat 4 indica que "Les empreses que contractin amb treballadors autònoms la realització d'obres o serveis corresponents a la pròpia activitat de les mateixes, i que es desenvolupin als seus propis centres de treball, hauran de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per aquests treballadors", mantenint el deure "in-vigilando" de les empreses que subcontracten a autònoms per la realització de tasques considerades de pròpia activitat.
I l'apartat 5 estableix que "Quan els treballadors autònoms hagin d'operar amb maquinària, equips, productes, matèries o útils proporcionats per l'empresa per a la que executen la seva activitat professional, però no realitzin aquesta activitat en el centre de treball de tal empresa, aquesta assumirà les obligacions consignades a l'últim paràgraf de l'article 41.1 de la Llei 31/95, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals"
L'últim paràgraf de l'article 41.1 indica que els fabricants, importadors i subministradors hauran de proporcionar als empresaris, i aquests recavar dels altres, la informació necessària per a que la utilització i manipulació de la maquinària, equips, productes, matèries primeres i útils de treball es produeixi sense riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, així com per a que els empresaris puguin complir amb les seves obligacions d'informació respecte als treballadors.
Aquests tres apartats en realitat no aporten res de nou respecte al que era l'aplicació de la pròpia Llei de Prevenció de Riscos Laborals de l'any 1995. El que sí aporta una diferència important, és l'apartat 6 que indica : "En el cas de que les empreses incompleixin les obligacions previstes als apartats 3 a 5 del present article, assumiran les obligacions indemnitzatòries dels danys i perjudicis ocasionats, sempre i quan hi hagi relació causal directa entre els incompliments i els perjudicis i danys ocasionats.
La responsabilitat del pagament establerta al paràgraf anterior, que recaurà directament sobre l'empresari infractor, ho serà amb independència de que el treballador autònom s'hagi acollit o no a les prestacions per contingències professionals"
Així doncs, si una empresa subcontracta a personal autònom i no duu a terme la corresponent coordinació d'activitats empresarials (exigint a l'autònom la seva corresponent avaluació de l'activitat, certificat de formació i certificat d'aptitud en vigilància de la salut), o bé en cas de que siguin activitats de pròpia activitat no vigili el compliment de la normativa de prevenció per part d'aquell, la responsabilitat de pagament recauria sobre l'empresari que contracta i no sobre l'autònom.
dbprevencio, sota l'enfocament d'oferir un servei adequat a les necessitats dels seus clients, disposa de metodologies específiques per a l'autònom, que inclouen Avaluació de Riscos de l'Activitat, Formació específica y Vigilància de la Salut, complint així amb tots els requeriments de la Llei de prevenció i de l'estatut de l'autònom i que inclouria també assessorament davant l'Administració, assistència, amb ell, a Inspeccions de Treball, revisions anuals de la documentació i línia 902 para realització de consultes il·limitades, tant tècniques com mèdiques.